¡Muchas gracias Sun por esta preciosa poesía!
Un home sol als quatre vents
davant el mar es forja a si mateix.
L'emplaça un ull de sol.
En la seva marxa,
el balanceig de les ones l'esperona.
A penes el voluble rastre es dibuixa
rera seu a l'embat del vent.
Una llenca inabastable de platja
s'endinsa a l'horitzó,
un tapís de conquilles engalana
la ruta i el cor il.lumina.
Es fonen les ombres que li barren el pas.
Sota els estels,
un tros de cel al paradís.
Sun
No hay comentarios:
Publicar un comentario